Societat i apoderament
de les persones.
En la societat actual la obtenció de mercaderies ens produeix felicitat, però
quantes més mercaderies tenim més lluny de ser feliços estem. La llei de la
oferta i la demanda ha canviat una mica i és que ja no sempre obtenim quelcom
per necessitat, sinó que moltes vegades és per la pressió social o la creença
de que ho necessitem, fent que sovint sigui la oferta qui determina la demanda.
Les noves tecnologies de la comunicació han obert un nou món fent indispensable posseir-ne, això provoca que estiguem més comunicats però amb aquestes hi ha menys relacions
humanes, un clar exemple del que posseïm acaba per posseir-nos.
La falta de temps en la rutina ens fa adquirir constantment tot tipus de
productes de consum ràpid com els aliments, que produïts en massa i amb químics
innecessaris són contraproduents per el nostre sistema. La recerca del plaer immediat és la regla del model d'alimentació dominant actualment, sent així en totes les
altres formes de consum. L’escassetat és l'altre cara de la moneda de l’abundància.
La producció Agroquímica seria suficient per alimentar la totalitat de la
població. Però en un sistema que fa de la desigualtat un criteri de progrés, la
fam no desapareixerà mai.
L’obediència a les figures d'autoritat des de la infància crea un patró de
submissió en les persones, la desobediència les espanta i les posa en risc ja
que suposa un canvi. Les persones es senten desorientades sense el "poder" que les ha fet creixer, per això continuen obeint.
El control de les consciencies és el
resultat de la utilització viciada del llenguatge emprat per la classe econòmica
i socialment dominant. Sent amo de tots els medis de comunicació, el "poder", difón la ideologia mercantil que li atribueix a les paraules.
Les paraules són
presentades com a neutres i la seva definició com evident, però controlades per
el "poder" designen coses diferents a les de la vida real: Llenguatge de la
resignació i la impotència, de l'acceptació passiva, ...
El llenguatge ha de ser el punt essencial per la lluita de la emancipació humana. És a traves de la reapropiació del llenguatge i per tant de la comunicació real
entre les persones que surt de nou la possibilitat d'un canvi radical.
La democràcia real és defineix per la participació massiva dels ciutadans
en la gestió dels assumptes, es directa i participativa, troba la seva
expressió més autèntica en l'assemblea popular i en el diàleg permanent.
En el nostre parer es importantissim capacitar les noves generacions amb
una mentalitat crítica i reflexiva amb el llenguatge i la participació social
com a font del seu poder, augmentant la bona enculturació dins del nucli familiar
evitant l'aprenentatge de models estereotipats molt comuns en les tecnologies
de la comunicació.
Finalment recomanem “La educación prohibida” pel·lícula documental que qüestiona la lògica
de l'escola moderna i la manera d'entendre l'educació.
